La recepta: l’escalivada

Escalivada



>Alguna cosa té l’escalivada que atrau.
Seran els colors… l’aroma… la simplicitat del plat?.
A mi també m’agrada afegir-hi tonyina i anxoves, i servir-la en una llesca de pa torrat, però llavors la recepta ja no es diria escalivada i es diria “Espardenya“. Per tant, en aquesta ocasió he volgut conservar la recepta original, la que ens proposa el Corpus del Patrimoni Culinari Català, que és la nº 487.
I sí, porta patata.
És cert que normalment no s’acostuma a posar-ne, almenys per aquí, però li van fenomenal unes patatones, creieu-me.
Com sempre, que l’escalivada quedi bona dependrà d’una matèria primera de qualitat i, sobretot, si la podeu fer a la brasa amb foc de llenya, molt millor. A mi, com a molts de vosaltres, a casa no em queda més remei que fer-la al forn.
Si la feu amb llenya, les cebes (i les patates si en poseu) s’emboliquen amb paper d’alumini.
Aquest plat és un entrant o, fins i tot, un primer plat, però mai el servirem com a segon plat.
Amb abundant oli, es conserva molt de temps a la nevera.
L’escalivada també es coneix amb el nom de Rustifaci, recepta núm. 932 del CPCC.
Aquesta recepta ja l’havia publicada amb anterioritat, però n’he actualitzat les fotos.

INGREDIENTS
3 pebrots vermells
3 albergínies
2 cebes
4 patates
oli d’oliva
pebre negre
sal

VARIANTS:
– Es pot afegir botifarra crua, tonyina, bacallà, anxoves, olives negres i arengades.
– S’hi pot posar tomàquet, també escalivat.
– S’hi pot afegir all i julivert.
– En comptes de al forn es pot fer amb foc de llenya, a la brasa

ELABORACIÓ

Preparem i rentem els ingredients. Com veureu, jo n’he fet menys quantitat.

Pelem les cebes.

La patata no cal pelar-la ara.

No caldria, però a mi m’agrada tirar un raig d’oli d’oliva per sobre. Així anirà penetrant poc a poc.

Ho posem a coure entre 200-220º graus durant uns 50-60 minuts.

Li podeu donar la volta de tant en tant.

Comproveu el punt de cocció de les diverses hortalisses prement-les amb els dits.

Un cop cuits els pebrots i l’albergínia… poseu-los en un plat tapat. La calor residual ajudarà a que es puguin pelar millor.

Un cop estigui fred, podrem treure la pell del pebrot amb facilitat… i amb paciència també.

Hi ha ggent que quan surt del forn, posa el pebrot sota l’aigua per refredar-lo i pelar-lo, però és un gran error, ja que si ho feu… es perdrà tot el suquet del pebrot… tot el gust i tot l’aroma (sobretot si l’heu fet amb llenya).

Ja que tenim les mans brutes… fem el mateix amb les albergínies. Aprofiteu per fer-ne tires.

Tallem la ceba a quarts…

… i retirem totes les capes….

En un recipient per anar a la nevera… col·loqueu capes de pebrot vermell, albergínia i ceba…

… i finalment la patata… que també pelarem.

… una mica de pebre negre en pols…

Tsch… i les anxoves… que no faltin a casa nostra. Si són de l’Escala millor.

Les repartim també.

Amaniu-ho tot plegat amb oli, sal i pebre negre.

Poseu-hi oli d’oliva verge extra… fins que cobreixi tota la verdura.

Ho remenem una mica i ja es pot reservar en nevera fins l’hora de ser consumit.

Emplatem o servim com acompanyament (amanida). Excel·lent plat.

Bon profit!

Gràcies: http://www.lacuinadesempre.cat/2013/05/escalivada.html

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s